Germandat de la Verge dels Dolors

Real i Il·lustre Germandat de la Verge dels Dolors

Es tracta d’una d’aquelles confraries que reprenen les senyes d’identitat mirant-se al mirall del passat; un passat de moltíssims anys, potser de segles.
Encara que encara no han aparegut documents provats que avalen l’existència d’una Confraria masculina legalment establerta, amb anterioritat al 1953, sí que hi ha testimonis gràfics (fotografies de natzarens de principis de segle) i una riquíssima tradició oral que vénen a confirmar l’existència real d’una Confraria de la Dolorosa, a finals del segle anterior, vinculada amb tota seguretat al gremi dels Mestres Sangraors (sangradors, cirurgians, dentistes, barbers).
Testimonis a Gandia de la devoció a la Verge dels Dolors postulen orígens molt més antics: Hi ha notícies que el 1752 es funden dos Beneficis per al culte a la Dolorosa. Dades de finals del s.XIX deixen constància d’una Congregació de Senyores, que atenia el culte de la Mare de Déu dels Dolors i cuidava la seua imatge, venerada en una capella de la Col·legiata, i de la qual se salvarien únicament la corona i el mantell, després de l’incendi del 2 d’agost 1936.
Del del 1951 desfila en la processó del Divendres Sant el pas de la Dolorosa, amb la imatge que José Mª Ponsoda havia realitzat el 1943, còpia de l’anterior imatge, i la refundació oficial de la Germandat no tindria lloc fins al 8 de febrer de 1953; l’aprovació dels Estatuts per l’Autoritat Eclesiàstica, fins al 7 de març del mateix any. La Confraria renaixia amb el propòsit de propagar el culte i la devoció més gran dels seus afligits a la Verge dels Dolors, i s’entenia esta nova Associació d’Homes com una prolongació de la Congregació de Senyores. La Col·legiata seria la seua Seu Canònica.
Triada la túnica (molt similar a la que mostraven les velles fotografies), s’encarrega un tron-anda a l’escultor SANJUÁN VILLALBA, que presentaria realitzat el seu treball el 1954. Des de la seua fundació fins als nostres dies la vida de la Germandat ha marxat en un continuo augment: increment de patrimoni així com el número de caputxins, lleugeres modificacions a la túnica i objectes emblemàtics, aprovació de l’ingrés de dones (per acord pres a Assemblea General el 1983).
El 1984 el mateix Antonio SANJUÁN remodelaria el tron-anda, incorporant ara una sèrie de baix relleus al·lusius als Dolors de la Verge. El 16 d’abril del mateix any queden aprovats els nous Estatuts i inscrita la Germandat al Registre d’Associacions Religioses, del Ministeri de Justícia.
El 1986, tant per incrementar el patrimoni de la Germandat com per evitar els riscos que comportava el trasllat de la imatge des de la fornícula de la Col·legiata fins al tron processional, i el desplaçament pels carrers, es confia l’execució d’una nova Dolorosa al escultor Antonio SANJUÁN. La imatge seria solemnement beneïda el 5 d’abril de 1987. Per estes dates apareix la Història gràfica i documental de la Germandat de la Dolorosa 1953-1987. Gandia, 1987 edició de 450 exemplars numerats i certificats, i la presentació dels quals tindria lloc el 2 d’abril de 1987. El 1988 la Germandat rebria la benedicció apostòlica de Sa Santedat Joan Pau II.
El 1989 té lloc l’Agermanament amb la Confraria {Jesús amb la Creu i el Crist Ressuscitat}, del Cabanyal, de València. El 1991 s’organitza una gran Exposició, per a Gandia i comarca, sobre la Germandat de la Dolorosa (història, patrimoni, procés de modificacions de la túnica i elements emblemàtics, documents gràfics i escrits).
La Germandat edita un Butlletí informatiu, de caràcter intern, que va iniciar el seu camí el febrer de 1989.
El 9 de setembre del 2015 S.M. el Rei d’Espanya Felip VI li va atorgar el títol de Reial Germandat.

CONTACTE:

C/ San Rafael, 60 – bajo – 46701 Gandia