L’exterior de la SEU
Si mirem la Col·legiata des del mur sud (el de la porta de Sta. Maria) veiem que destaca per la seua puresa formal, neta i lliure d’elements afegits. Com a elements decoratius del cos cal fer esment a les gàrgoles, que, alhora, servixen de filtres per traure l’aigua. Estes gàrgoles són atribuïdes a Pere Comte, o almenys van eixir del seu taller.
Per contra, si mirem la Col·legiata des del mur nord, ho observem hui totalment clar, encara que en el pas del temps se li van anar adossant dependències diverses com: la sagristia, l’aula Capitular, la Capella de la Comunió i de la Verge de la Salut, i sobre elles, l’Arxiu Col·legial, hui totalment desaparegut.
El vell absis, enderrocat el 1936 per decret del govern de llavors, va ser substituït per un altre, de tipus octogonal que no té relació amb l’anterior, que era quadrat.
La torre campanari
A la part septentrional, i en posició lleugerament obliqua respecte a la nau de l’edifici col·legial, s’aixeca una esvelta torre – campanar; tot i que trenca la unitat d’estil, serveix de referent visual, ja que la Col·legiata queda amagada entre els edificis urbans.
El primer cos (començant des de baix), actua de basament, i correspon a la torre aixecada a finals del s. XIV. Té base quadrangular (de 7 x 7 m) i es projecta en una alçada de 48-50 m. El segon cos acull les campanes més grans; és de maó revocat i es decora amb pilastres toscanes, adossades al mur (quatre per cara). El tercer cos correspon a la torre del rellotge i presenta basament trencat, rematat en pinacles d’estil neoclàssic. En este tercer cos es troba també la campana xicoteta, i una quinta, que després de la restauració es va baixar, esta anunciava el degut silenci a la plaça perquè dins del temple la Santa Missa marxava la Consagració: Déu estava baixant a la terra, i calia guardar un degut respecte. També en este tercer cos encara es guarda el motor vell del rellotge. El quart i darrer cos oferix semblança d’estructura i estil. Ací estan les campanes del rellotge, les quals marquen les hores.
Corona la torre una coberta una xicoteta cúpula, rematada amb l’emblema de l’advocació titular: L’Assumpció de la Verge Maria.
Durant moltes ocasions ha patit terratrèmols que han obligat a successives remodelacions. La torre-campanar que ara es pot contemplar va ser dissenyada per Onofre Trotonda, que la va refer el 1756. Aquest home no era ni arquitecte, ni obrer, ni res que es pareguera a un ofici d’este tipo, era monjo del Monestir de Cotalba, i sense estudis arquitectònics va aconseguir construir esta bella torre, que encara hui seguix en peu.
Les campanes
• Campana San Nicolau (Año 1971) Diametro 95cm. Pesa 496 kg.
• Campana Nostra Senyora del Rosari (Año 1847) Dia. 117cm P. 927 kg.
• Campana Assumpció / Francesc de Borja (Año 1923) Dia. 152c, P. 2033 kg.
• Campana Mare de Déu dels Dolors (Año 1739) Dia 53cm. P. 86 kg.
• Campana Senyals (Menuda) (Año 1945) Dia. 35 Pesa 25 kg.
• Campana dels Quarts (año 1783) Dia. 65 pesa 159 kg.
• Campana de les hores (año 1701) Dia 112 cm pesa 813 kg.