Capilles

INDEX DE CAPELLES

Jaculatòria.

-Oh gloriós Sant Josep!

Feu que siga constant en el bé;


corregiu les meues faltes i aconseguiu-me el perdó dels meus pecats.

Capella de Sant Josep

Presidix la capella un retaule neogòtic, de senzilla estructura i discreta línia ornamental, amb la imatge del titular, de poderosa factura, al centre i la representació historiada de la vida de Sant Josep a guardapols. La imatge va ser executada el 1953 per Miguen Angel Casañ, i les escenes laterals, pintures a l’oli sobre taula, daten de 1960 i 1961, portant la signatura de Remigio Soler Tomás. Representen els set goigs/dolors de sant Josep: Presentació de Jesús al temple, Profecia de Simeó, Naixement de Jesús; fugida a Egipte, Jesús a Natzaret i Jesús entre els Doctors. La part de baix recull en enquadrament únic, dos episodis paral·lels a la vida del Sant Patriarca: Els somnis de sant Josep, amb la presència de l’àngel que anomemen els Evangelis, i Maria en pregària.

ORACIÓ A SAN JOSÉP

Protegix, Gloriós Sant Josep esta ciutat nostra.

Il·lumina els responsables del bé comú,

perquè ells sàpiguen -com tu- cuidar les persones

a qui se’ls confia la seua responsabilitat.

Dóna la intel·ligència de la ciència als que busquen

els mitjans adequats per a la salut

i el benestar físic dels germans.

Beneix, Sant Josep, l’Església: a partir dels seus ministres,

convertix–la en un signe i instrument de la teua llum i la teua bondat.

Acompanya, Sant Josep, les famílies: amb el teu silenci de pregària,

construix harmonia entre pares i fills,

especialment als més xicotets.

Preserva els ancians de la soledat:

assegura que cap siga deixat en la desesperació

per l’abandó i el desànim.

Consola els més fràgils, encoratja els que flaquegen,

intercedix pels pobres.

Amb la Verge Mare, suplica el Senyor

que allibere el món de qualsevol forma de mal.

Amén.

(Papa Francisco, 19 de març de 2020)

Capella del Sagrat Cor de Jesús (Capella de la Comunió)

Esta capella està dedicada al Sagrat Cor de Jesús des del 1909, encara que la devoció al Sagrat Cor de Jesús ja és molt antiga a la ciutat de Gandia, ja que tenim informació de la seua devoció des del 15 d’abril de 1748.

Et recomanem repetir tres vegades mirant el Sagrari esta jaculatòria: «Sagrat Cor de Jesús: En vós confie.»

El retaule actual és obra de Francisco García Martínez, va ser construït el 1959, i va substituir l’anterior al 1936 obra de Francisco Canet. La imatge, obra d’Octavio Vicent, data del 1948. La taula de l’altar és obra de Ramón Roca Pascual. Representats sobre el marbre blanc hi ha els següents temes: el Naixement de Crist, l’Últim Sopar, el Descendiment, i la Transfiguració. Actualment fa la funció de Capella de la Comunió, esperant poder algun dia recuperar l’antiga, l’entrada de la qual estava a la capella frontal a la Pta. de Sta. Maria.

Capella de la Immaculada Concepció

És un retaule neogòtic realitzat per Manuel Navarro el 1947. Ocupa el carrer central del retaule la imatge de María Inmaculada, i els laterals, quatre episodis de la seua vida. La predel·la representa cinc dones, símbol de l’Antic Testament: Raquel, Rebeca, Judit, Ester i Sara. La imatge situada sobre l’Altar correspon a l’Assumpció de Ntra. Sra., propietat de la família Simó Martí des del segle XIX i que la va donar a la Insigne Col·legiata. 

Resar tres Avemaries.

Capella Ntra. Sra. dels Dolors

Durant el sege que va patir la Col·legiata el 1936 totes les capelles van ser arrasades i destruïdes, per tant tot el que ens queda és posterior a la Guerra Civil. No obstant això, hi ha algunes capelles que mereixen la pena un comentari o exposició, com és esta capella de La nostra Senyora dels Dolors.

El retaule d’estil neogòtic va ser construït el 1963 i daurat per Remigio Soler. L’actual imatge de la Dolorosa «imatge de vestir» es remunta al 1943 i es deu al prestigiós escultor Jose María Ponsoda, el qual va fer una còpia de l’anterior al 1936, posant-li a la mà la corona d’espines i un mantell, originals de l’anterior imatge. El 1961 José Segrelles oriünd d’Albaida (València) va pintar el retaule: set taules a l’oli, corresponents als set dolors de la Verge.

Capella del Crist de l'Empar

La capella ostenta per retaule, un fustam sense res amb el Crist de l’Empar, obra d’Antonio Sanjuán Villalba, i executada el 1948. El retaule és una peça elegant de bella factura, amb una talla de gran qualitat, delicada i gràcil, malgrat les seuesgrans dimensions i monumentalitat. El seu disseny es correspon perfectament amb els altres retaules d’inspiració gòtica que també adornen la resta de capelles de la Col·legiata. Tot el cost del treball de fusteria i talla va ser sufragat per Francisco Pérez Gomar, molt conegut a Gandia per ser el propietari de l’empresa Carrosseries el Blanquillo.

Tallat en fusta de conífera, per motius segurament econòmics, el retaule va quedar inacabat en no fer-se el daurat i policromat. Va permaneixer així durant 65 anys, patint en estos temps diversos desgastos així com l’atac d’insectes. Encara que fins i tot alguns corrents històrics han assegurat que es tracta d’un retaule anterior al 1936, però, la crema i destrucció de la Col·legiata el 2 d’agost del 1936, fa impossible creure en la seua salvació i conservació.

Dins del conjunt, la peça més cridanera és la bella escultura del Crist de l’Empar que ocupa el cos central del retaule. Aquesta talla va ser realitzada el 1948 per Antonio Sanjuán Villalba, escultor castellonenc que és autor de moltes peces de la Setmana Santa gandiense, i el seu estil està marcat per un barroquisme elegant i sobri d’arrel castellana. El Crist té, a més, la particularitat de comptar amb ulls de vidre, que conferixen a la seua mirada una singular expressivitat.

L’any 2013, per iniciativa de l’abat Saneugenio i gràcies a una subvenció de la Diputació de València, es va encarregar a l’empresa Gaia la tasca de fer el daurat del retaule. Atesa la gran qualitat de l’obra, es va fer servir material de primeríssima qualitat (or de llei de 24 quirats) i amb la tècnica tradicional del daurat a l’aigua, més costosa de treballar, però que ofereix resultats de més perfecció.

Atès l’elevat cost d’aquesta solució, la feina es va fer en dues fases. La primera va ser la que es va executar el 2013 i s’hi van daurar els remats, pinacles i cresteria de la part superior, així com aproximadament la meitat del cos central del retaule.

Des d’abril d’aquest any fins a començaments de setembre s’ha realitzat la segona fase del daurat, que ha afectat el cos central, la creu i la predel·la i el banc, així com el policromat i marbrejat. El cost total ha estat de 25.250 euros, que han estat sufragats íntegrament per la parròquia. «El retaule s’ha convertit en la peça més atractiva de la Col·legiata», assenyalen des de la institució eclesial, i afegeixen que la imatge del Crist, «que passava desapercebuda, ha cobrat una rellevància i un atractiu notables, sent l’autèntica gemma que corona aquesta magnífica obra».

La restauració del retaule del Santíssim Crist de l’Empar va ser beneït a l’Eucaristia de les 19.30 hores del dissabte 29 de setembre per part de l’abat, Ángel Saneugenio, acte al qual van acudir nombrosos fidels de la comunitat parroquial i de la ciutat

Capella de l'Oració de Jesús a l'Hort

La imatge del Crist és una «imatge de vestir», on es representa Jesucrist a la Pregària de l’Hort (Principi del Misteri de la Passió). Va ser esculpida a l’escola de Salzillo l’any 1783. L’Àngel és més recent, i va ser esculpit per Antonio Sanjuán Villalba el 1952.

Capella de Jesús lligat a la columna

És una talla de fusta de pi de Suècia i fa 360 cm. comptant la pedra.

El que s’ha tractat de representar amb esta escultura del Crist de la Columna, no és este, destrossat baix els colps despietats dels romans, dessagnat, a punt de caure derrotat. Esta imatge representa un concepte completament oposat a un Jesucrist sotmès.

S’ha creat un monument a la columna com a eix sòlid i inamovible, sostingut de la fe catòlica. Una línia perfectament vertical que partix des de la base de pedra i que s’eleva cap amunt, en consonància a l’entorn arquitectònic de l’estil gòtic on es troba. L’esquena en tensió o els dits crispats deixen translluir, no tant el patiment pel càstig, sinó la resistència exercida per mantenir-nos allunyats del pecat. Hi ha tres elements que conformen el monument escultòric.

La columna, de pedra calcària, que és la representació del terrenal, de l’home.

La imatge de Jesús, tallada en fusta, que simbolitza allò diví. I la corda, que lligada a una argolla de la columna, puja fins a enllaçar els canells. Esta és el nexe entre la terra i el cel. És el cordó umbilical que unix tota la humanitat amb el seu Pare.

Va ser esculpida per l’escultor gandià Ricardo Rico l’any 2004, i beneïda en este mateix any pel consiliari de la mateixa, M.I. Sr. D. Fernando Tur, canonge d’esta Col·legiata. És l’única peça d’art contemporani que es conserva a la Seu de Gandia, va ser sufragada per la cambrera de la Germandat de la Flagel·lació doña Consuelo Martínez Escolano, sent Germà Major, En Antonio Estruch.

Actualment este altar és cuidat i atès per la Germandat de la Flagel·lació.

Capella Ntra. Sra. del Rosari

El retaule té una estructura neogòtica, i és obra de Carmelo Vicent Suria. La pintura «oli sobre taula» es deu a Francisco Hurtado Soto; data de 1960 i escenifica els misteris gloriosos del Sant Rosari: Al centre-a dalt Pentecosta, seguint per l’esquerra cap avall, l’Ascensió i la Resurrecció, i per la dreta cap amunt, l’Assumpció i la Coronació. Les dos imatges de baix són sant Domingo (fundador del Rosari) i Sta. Clara. A l’espai central, una petita imatge de sant Pere, primer titular d’aquesta capella.

Com a curiositat és bo que sàpigues que a la Insigne Col·legiata cada dia a les 19h es resa el Sant Rosari. Si et va be pots participar.

Capella Ntra. Sra. dels Desamparats

Es la Patrona de Gandia.

El retaule-camarí d’estil neogòtic, construït per l’escultor Ramon Granell, va ser solemnement beneït el 1983. Ostenta al centre la imatge de la titular, tallada el 1940. Fa uns anys estava exposada la imatge de Ntra. Sra. dels Desamparats del mateix Granell, però aquesta peça s’ha volgut reservar per a la festa de la Verge, i només es venera a la Novena i processó del 2n diumenge de maig, dia en què se celebra la seua festa.

El 9 de novembre del 2018 l’abat de la col·legiata de Gandia, Ángel Saneugenio, va beneir durant l’Eucaristia de les 19.30 hores, el mantell restaurat que cobrix la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona dels valencians i de la ciutat ducal .

La restauració d’este teixit, majoritàriament blanc i amb brodats daurats, ha estat impulsada per l’Associació de la Mare de Déu dels Desamparats de Gandia. El manteu que s’ha restaurat va pertànyer a la imatge de la Mare de Déu d’Agost que va ser destruïda en temps de la guerra civil.

Aquella talla, d’una Verge adormida, es gastava en els actes del 15 d’agost, festivitat de l’Assumpció, advocació a la qual està consagrada la Col·legiata. Per la seua bellesa l’Associació de la Mare de Déu dels Desamparats va contactar amb el restaurador de València Jaime Suay, qui ha realitzat esta tasca amb el vell manteu i, tenint en compte el treball realitzat ha resultat un mantell d’autèntica bellesa i prestància. El treball va ser finançat amb els donatius dels membres de l’Associació i dels fidels de la Col·legiata i de Gandia que van voler col·laborar.

AMPAREU-NOS NIT I DIA I EN TOTS LES NECESSITATS PUIX QUE SOU VERGE MARIA, MARE DELS DESAMPARATS.

Capella de Sant Francesc de Borja

Es el Patró de Gandia.

És una capella que no ningut element a resaltar, però que des de fa uns mesos, es va cobrir la imatge amb els tapissos que ara la decoren, per donar-li més prestància i esplendor.

La imatge que observem és la de sant Francesc de Borja eucarístic, ja que per exemple, a la Plaça Major tenim representat sant Francesc de Borja Duc, o si hem visitat el palau, podem vore també, el sant Francesc de Borja jesuïta, és dir, vestit amb una sotana negra. És potser aquesta imatge “la de sant Francesc de Borja eucarístic” la que representa més profundament el sentit del que va ser la seua vida, ja que a sant Francesc de Borja no se’l pot entendre en cap moment de la seua vida sense la presència i l’adoració eucarística. Va ser l’Eucaristia, font inesgotable de Santedat, la que va donar sentit a tot el seu actuar i viure, tant al govern civil com al religiós, ja que no podem trobar dos sant francescs, com si un fos abans de ser sacerdot i un altre després, és el mateix en constant evolució cap a la santedat.

L´escultura correspon al magnífic escultor Antonio Sanjuan Villalba, i tota l´obra està feta amb plata corlada.

La festa litúrgica de sant Francesc de Borja se celebra el 3 d’octubre, emmarcada dins les festes patronals de la ciutat. Tot i que des de fa uns anys s’ha passat dilluns més proper.

Capella de l'Altar de Sant Antoni de Pàdua

Sense cap altra motivació més que la pietat religiosa apareix presidida aquesta capella per la imatge de sant Antoni de Pàdua. Situada sobre un retaule d’únic carrer de retaule neogòtic, recuperat i arreglat per decisió de l’Abat Ángel Saneugenio, per tal de fomentar la devoció a sant Antoni, però alhora ajudar a recol·lectar diversos donatius per a la caritat de la Seu gandiense, el que es coneix com el «Pa dels Pobres».

Fernando de Bulloes i Taveira d’Azevedo va néixer a Lisboa, Portugal, el 1195; als 15 anys va ingressar als Canonges Regulars de Sant Agustí, però deu anys després va ingressar als Frares Menors Franciscans on als 25 anys va adoptar el nom d’Antonio.

Tenia veu clara i forta, memòria prodigiosa i un coneixement profund, l’esperit de profecia i un extraordinari do de miracles. La seua fama d’obrar actes prodigiosos mai no ha disminuït i encara actualment és reconegut com el més gran taumaturg de tots els temps.

El Papa Gregori IX el va canonitzar en menys d’un any després de la seua mort el 30 de Maig de 1232.

Mirant la imatge pots fer esta oració a sant Antoni:
«Ampara’m en esta hora,
oh Sant Antoni estimat!
Sota la teua acció benefactora,
troba alleujament el desgraciat.
El malalt i el desvalgut
i el que a la presó es veu
són per tu afavorits
quan t’invoquen amb fe.
Jo, amb tota confiança,
t’invoque en esta ocasió,
i visc amb l’esperança
d’obtenir la teua protecció.»

Capella de Santa Teresa de Jesús

L’any 2011 coincidint amb el centenari de la reinstal·lació de la Parròquia Assumpció de la mare de Déu com a Col·legiata (1911-2011), l’Abat Ángel Saneugenio va impulsar la restauració de la imatge de santa Teresa de Jesús, dipositada fins al moment als locals parroquials per la falta d’ubicació al temple. La seua entronització va ser en una capella lateral, en este cas la primera a l’esquerra entrant pel fons del temple. La restauració de la imatge va ser sufragada per la feligresia en la seua totalitat, i la van portar a terme l’empresa Contraforte-restauro, així com la base i el retaule, que ornamenten la imatge, van ser recuperats per l’artista gandià Gustavo.

D’esta manera, la Seu gandiense dedicava un altar a la Santa d’Àvila que tanta amistat tenia amb el sant duc i patró de la ciutat, sant Francesc de Borja.

Capella del Baptisteri

Entrant per la Porta dels Apòstols a mà dreta trobem la pila baptismal. Esta capella, amb tot el seu simbolisme litúrgic, està dedicada al Sagrament Baptismal. Presidix al centre de la mateixa, la Pila, esculpida en pedra i posterior a la Guerra Civil. Al centre l’acompanya un quadre de sant Francesc de Borja, patró de la ciutat, vestit com a Duc de Gandia. Això indica que este va ser el lloc on sant Francesc de Borja va ser batejat, i la Pila on va rebre les aigües baptismals es troba fotografiada a l’esquerra de la capella. Esta Pila va ser destruïda per la persecució religiosa a la Seu per part de la II República el 2 d’agost de 1936.

Des de fa uns anys la feligresia va sufragar la restauració de la imatge de la Presentació de la Mare de Déu per impuls de l’Abat Ángel Saneugenio. Esta imatge va ser col·locada en este lloc, de manera que sant Joaquim i santa Anna, intercedixen pels nous xiquets que són batejats, i com Maria, també són presentats al Senyor.

Aprofita este moment davant de la Pila Baptismal, i renova la teua fe resant un Credo.

Capella de Nostra Senyora del Carme

Retaule neogòtic, executat el 1959, a costa de la Sra. Amparo Ferrer. El carrer central ostenta una imatge de la Mare de Déu del Carme, amb el nen als braços; els carrers laterals i la predel·la representen escenes d’àngels alliberant ales de fidels difunts de les flames del purgatori.

Acompanyen sobre l’altar la imatge de sant Vicent Màrtir, Patró de la Diòcesi de València, i la imatge de sant Agustí, al centre una urna conté la imatge de santa Rita de Cascia, donació de la família Amparo i Josefina David, de Manises , a l’Abat Saneugenio.

Altar de la Santíssima Trinitat

Oferix una estructura neogòtica. Construït el 1948 i daurat per Ramon Porta el 1961. Al carrer central s’escenifica la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

Què és la Santíssima Trinitat?
La Santíssima Trinitat és el misteri d’un sol Déu en tres persones. L’home ha d’inclinar-se amb respecte davant este misteri sublim i creure’l sense procurar aprofundir-lo, perquè es troba per sobre de la llum de la seua raó.
La Santíssima Trinitat és el misteri fonamental de la nostra religió. En nom seu hem estat batejats. El senyal de la creu ens ho recorda, i el sacerdot, a l’altar, la invoca per acabar totes les seues oracions. En nom seu som absolts al tribunal de la penitència, i en nom seu, es renova cada dia, en els nostres altars, el sacrifici del Calvari.

La Santíssima Trinitat és, a més, peça de la nostra felicitat eterna: Déu mateix serà la nostra recompensa si hem guardat la seua llei.
Sant, Sant, Sant, és el Senyor, Déu dels exèrcits. Plens hi ha el cel i la terra de la seua glòria.

Vos adore, Déu tres vegades sant, Pare, que ens heu creat, Fill que ens heu, redimit amb la vostra entrega, Esperit Sant, que ens santifiqueu amb les gràcies que ens concediu cada dia. Feu que guarde a la meua ànima la vostra semblança o imatge, a fi que, un dia, em reconegueu i regne amb vós en l’eternitat.

En nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.
Així siga.
(Text d’una estampa religiosa de finals del segle XIX. Arxiu de la Seu Col·legiata)

Altar dels sants Abdó i Senén

L’altar consistix en un retaule neogòtic, sufragat per la Germandat d’Agricultors de Gandia, ja que són els seus patrons i beneït el dia 1 d’octubre de 1961. Les imatges dels sant Abdó i Senén ocupen l’espai central i van ser sufragats padrins de la benedicció els Marquesos de González de Quirós. Estos sants, d’origen principesc, són anomenats pel poble com a Sants de la Pedra.

Mirant la imatge et proposem resar esta oració:

«Omnipotent Déu, que vas beneir la terra perquè fructifique i produisca tot el necessari per a la vida de l’home, i ens vas ordenar que treballem pacíficament per menjar el nostre propi pa; beneïu les tasques del treballador, i concediu-nos temps tan favorables que puguem recollir els fruits de la terra, i ens alegrem sempre en la vostra bondat, per a glòria del vostre Sant Nom; t’ho demanem per intercessió de sant Abdó i sant Senén en nom de Jesucrist nostre Senyor. Amén.»