C.P.S.C. Joaquín Ballester

CENTRE POLIVALENT SOCI CULTURAL JOAQUÍN BALLESTER

Fa més de dos dècades la Col·legiata va rebre en herència una família un doble edifici al carrer Duque Carlos 15. La Col·legiata va destinar este edifici per a la formació de joves posant al capdavant del mateix a les Obreres de la Creu, ajudant així a la Pastoral i a la Caritat de la mateixa. Catequesi, júnior, Caritas, formació de joves… concentrava la seua activitat en este edifici, al costat dels altres dos situats al costat del temple col·legial.

Fa setze anys l’edifici ja no podia sostenir-se pel seu deteriorament i havia de tancar-se, la feligresia de la Col·legiata, representada al Consell de Pastoral, amb el seu Abat al capdavant, D. Alberto Caselles, va determinar que este edifici havia de dedicar-se a una residència de gent gran. En fer-se càrrec de la Col·legiata el nou Abat, Ángel Saneugenio, d’acord amb el Consell de Pastoral va decidir que no era este el millor destí sinó que calia pensar en un centre polivalent que puguera servir per a activitats múltiples destacant entre totes l’exercici de la caritat.

Es va demanar l’ajuda de la Càritas Interparroquial, però no va poder aportar absolutament res.

Fent front a un dèbit de més de 100.000€ i sent un solar en ruïnes, es va fer front a la construcció d’un nou edifici, sufragat en part per la Fundació de Sant Marc de la nostra ciutat, i un préstec que es va sol·licitar a Bankia.

Com que l’acció de la caritat a la Col·legiata és mínima, ja que només habiten 3.000 habitants al seu territori, i la caritat se centra sobretot en el Preventori, i en l’ajuda a entitats exteriors a la comunitat, es va decidir oferir la possibilitat que Caritas Interparroquial de Gandia (formada per totes les parròquies de la ciutat), tinguera uns dignes locals per realitzar les seues activitats, ja que la seu de la Caritas Interparroquial, es trobava també en un altre lloc de la Seu, xicotet, altament visible , res discret, i sense capacitat per realitzar i dur a terme els seus projectes.
A allò que la Col·legiata va decidir donar la possibilitat que totes les parròquies de Gandia, coordinen la seua acció caritativa en un lloc espaiós, modern, discret però visible, i amb la infraestructura necessària. Este centre va ser anomenat amb orgull com «un Palau per als pobres.»

En este lloc, no se li va trobar cap altre millor nom, que el de Centre Polivalent Soci Cultural Joaquín Ballester. Un lloc referent de la Seu gandiense, oferit a l’Església a Gandia, per exercir la tasca social i caritativa de l’Església. Però complint la voluntat dels seus donants que este lloc siga per a la Col·legiata i determine sempre la Col·legiata l’ús que estime convenient.

Joaquín Ballester Lloret va nàixer a Tormos (Alacant) el 14 de desembre de 1865, poble on gaudia del dret honorífic de Majoral. Sent molt xicotet es va traslladar amb la família a Gandia. Allí va estudiar al col·legi dels escolapis fins als deu anys i posteriorment a València va cursar el batxillerat on hui és l’Institut Lluís Vives. En esta ciutat va completar la formació amb l’obtenció de la llicenciatura en Dret. Durant els anys d’estudiant universitari va conèixer el jesuïta Antonio Vicent Dolz (1837-1912), pare del moviment social cristià i actiu propagandista catòlic. La col·laboració de Joaquín Ballester amb el jesuïta castellonenc va suposar l’inici d’una dilatada trajectòria dins el catolicisme social.
Des de principis del segle XX, Joaquín Ballester participa des de Gandia amb el pare Carlos Ferris i altres propagandistes catòlics, en projectes vinculats al catolicisme social a les comarques de la Safor (València) i de la Marina Alta (Alacant). D’esta actuació naixeran a Gandia institucions com la Caixa d’Estalvis de Gandia (1900), el Gremi de Labradores (1903), la Unió Catòlica Gandiense (1905), la Caixa de Crèdit Popular (1905), el Patronat d’Acció Catòlica de la Sagrada Família per a Obrers (1930), l’Escola de l’Ave Maria (1930) o la Mútua Escolar L’Esperança (1933). Entre 1924 i 1926, en plena dictadura primoriverista, va exercir el càrrec d’alcalde de la ciutat de Gandia des d’on impulsa projectes com l’ampliació i l’empedrat del camí del Grau de Gandia i la carretera de Gandia a Oliva i reivindica la construcció d’una carretera de Oliva al port de Gandia, la reversió a l’Estat d’este port o la dotació oficial del Centre d’Higiene de Gandia. A la seua terra natal, la Marina Alta, des de la seua posició de prohom de la dreta catòlica, promou la construcció de les carreteres del Vergel a Sagra i d’Ondara a Orba, la prolongació de la línia de ferrocarril Silla-Cullera fins a Dénia, passant per Gandia i Oliva o la transformació en via ampla de la línia Carcaixent-Dénia. Una de les seues grans obres serà el Preventori Infantil Nostra Senyora de l’Empar i la fundació de la colònia-sanatori per a leprosos de Sant Francesc de Borja a Fontilles. Durant la Guerra Civil Espanyola, Joaquín Ballester Lloret, per la seua rellevància dins de la dreta catòlica valenciana i el perill que ell creia que este fet comportava per a la seua integritat física, va estar exiliat a Portugal. No obstant, la seua germana, la monja carmelita Margarita Ballester Lloret, es va refugiar la casa natal de Tormos amb tres monges carmelites més del convent de Dénia, al qual totes pertanyien, i dos germans escolapis, un d’ells, Luis Ripoll Ginestar, natural de Tormos. La vida de la germana de Joaquim Ballester i de les altres religioses i religiosos va ser salvaguardada per l’alcalde de Tormos, José Perelló Torrens.

En acabar la Guerra Civil (1939), Joaquín Ballester torna a Gandia i es reincorpora als càrrecs que tenia amb anterioritat al juliol de 1936 com a president de la Junta de Govern de la Caixa d’Estalvis de Gandia i del santori de Fontilles. Al desembre de 1948, el Governador Civil de la província de València el condecora amb la Gran Creu de Beneficiència. La seua mort es va produir l’1 de març del 1951, als 85 anys. Està enterrat a l’església del Sanatori de Fontilles al costat del pare Carlos Ferris, mort el 1924. Des de la mort de Joaquín Ballester Lloret fins als nostres dies des de les files del catolicisme sa demanat la beatificació, procés que es va iniciar el 2003.

Ubicació: C/ Duc Carlos, 15 46701 Gandia (València)